El Palau reial fou la residència dels comtes catalana i comtes reis de Catalunya-Aragó. Situat al centre del barri gótic de la ciutat, a la plaça del Rei, es compon bàsicament de quatre recintes:

En forma part l'anomenat Mirador del Rei Martí, torre amb cinc pisos de galeries edificada el 1555, entre el Palau del Lloctinent i el Tinell.

Es té documentació del nom de Palau Major per primera vegada l'any 1116, i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau reial menor, que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.
El Saló del Tinell, fet construir pel rei
Pere el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362 al mestre d'obres Guillem Carbonell.
La
capella palatina de Santa Àgata, de l'any 1302, obra del rei Jaume II i la seva esposa Blanca de Nàpols. Al seu interior hi ha el retaule del conestable Pere de Portugal, del pintor Jaume Huguet (1465).
El Palau del Lloctinent, de l'any
1549, encàrrec del rei Carles V a Antoni Carbonell. És la seu de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó (única de l'any 1836 fins a 1994 i seu institucional des de llavors).
El Verger, jardí amb porxos i dependències al voltant, comunicat amb el Tinell. Va ser seu del tribunal de la
Inquisició i avui és la seu del Museu Frederic Marès.
En forma part l'anomenat Mirador del Rei Martí, torre amb cinc pisos de galeries edificada el 1555, entre el Palau del Lloctinent i el Tinell.
Es té documentació del nom de Palau Major per primera vegada l'any
1116, i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau reial menor, que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.